traducció impossible o la col valenta

Estàvem l'altre dia mirant de trobar la traducció adient pel mot saikaihatsu arribant a la conclusió de que el que mes s'hi apropava era quelcom com "re-desenvolupament" que sona prou estrany, oi? perquè pressuposa que el desenvolupament que suposadament es continu s'atura en un moment donat per tornar a engegar mes endavant. Un desenvolupament a trossos?
El nostre era un d'aquests carrers petits que una d'aquestes saikaihatsu decideix convertir en carrer gran. Es van tirant a terra poc a poc petits edificis, poc a poc van recuperant pedaços que un dia conformaran aquest nou carrer gran. Aquests trocets de encara-no-carrer es van asfaltant en una mena de "ojo que no hay marcha atras".
L'atre dia tornant a casa em vaig fixar en una dona bastant gran arrupida al davant d'una col amb la qual devia comentar la jugada, una col valenta que creix en els pocs metres quadrats que encara no li han asfaltat a la mestressa, que la rega l'acarona i probablement se'n plany del fet que els dies d'hortet amb al seva amiga verda estant comptats. Al balco de casa, les quatre plantasses que preguen per la pluja tot maleint la falta de rec em recorden la visió de la col.
La calor es insofrible. Heu provat de posar-vos al sol amb una gorra de bany? de la mateixa manera que la suor empeny per sortir provocant a la llarga bombolles en el plàstic i condensacions fastigoses sobre el vostre cap. De la mateixa manera que patiríeu ha de patir la terra sota aquest pur asfalt que cobreix inexorablement cada pam de la ciutat. Socors! On son els arbres? On son els cabells formosos d'aquesta terra? Se l'estan carregant. Que li passaria a un gatet en una bossa de plàstic al sol quan a la ombra estem a 40 graus? A casa nostra diem que "a l'estiu tota cuca viu"... por em fa el pensar en la mena de cuca que pot sobreviure en aquestes condicions. En aquesta calor d'asfalt.