maneres a taula

(o la insuportable inexistència del tovalló)
Ja sabeu allò de "allá adonde fueres, haz lo que vieres". Doncs a la taula, com que em costa... No ho se. No es fàcil desaprendre en un moment el que un ha mirat de polir tota una vida. Resulta que allò de "nena, no xarrupis la sopa" aquí, ja no val. Aquí, s'ha de xarrupar i el contrari no agrada. Allò de "nen, mocat" tampoc! Malament! un no es moca en public quina marranada abocar els gèrmens cap a l'exterior! Si tens mocs, xucla'ls cap amunt. Si la necessitat de mocar-te es imperiosa sempre et queda el recurs d'amagar-te al vàter i fer-ho allà darrera la porta, en la intimitat de l'urinari, en solitud. A on per cert, entrant ja en terreny escatològic, també s'ha d'evitar fer qualsevol sorollet que pugui desvetllar les activitats que allà s'hi duen a terme. Aquí les nenes no es tiren pets, ni es permeten el luxe de deixar anar un rajolí alliberador. S'han d'amagar aquests sorolls indesitjables sota el bell so de la cadena del vàter o (mes ecològic) premer un botonet que deixa anar un so d'aigua que corre. (Ratlladura: Fins i tot venen unes pastilles que fan que les teves deposicions de nena mona desprenguin una olor floral!)

Però del que jo volia parlar era de les maneres a taula. Resumint. Fins ara hem vist, que s'ha de xarrupar, que el soroll de mocs es acceptat. Seguirem doncs amb com un s'ha d'eixugar els morrets en acabar. Abans de dinar t'has de rentar cara i mans amb una tovalloleta humida que et proporciona el local. Ara, la salsa que et raja per la comissura de la boca te la pots ben eixugar amb la màniga perquè allò que a casa nostra anomenem tovallons es aquí un be escàs. Per ultim, però no per això menys important: l'us dels coberts, cosa que il·lustren molt be el duo humorístic Rahmens en el següent vídeo. Jaja... molt bò per cert.